Secretos a voces, d’Alice Munro

Absolutament genial. Poques persones poden escriure així avui dia. Vuit narracions amb algunes subtils connexions, però cadascuna un projecte literari genial. Brutal. (Fa pocs dies havia llegit una mena de memòries de la Munro i la vaig deixar de caure d’un burro. Una cosa no treu l’altra)

La isla, de Giani Stuparich

Fluix. A la Central el tenien destacat, recomanat, etc, però quan el llegeixes es queda en gairebé no res, malgrat la meva afició triestina, i les bones intencions de l’esmentat Stuparich.

Todo como antes, de Kjell Askildsen

Molt bo, molt bo. Un escriptor noruec que no coneixia, autor de pocs llibres (i prims), de relats curts, molt bons, alguns tremendos. Molt bo.

Novel.la familiar, de John Lanchester

((John Lanchester)) és el de ((El Port de les aromes)), però sobre tot és el de ((El refinament del gust)), excepcional. Ara, això és una mena d’història del seu pare i, sobre tot, de la seva mare, una ex monja irlandesa, etc. Penso que és millor quedar-se amb "el refinament" i oblidar la resta, perfectament prescindible. Llegint això em costa fins i tot creure que ho ha escrit el mateix paio d’aquell llibre excepcional.