El Tercer Reich, de Roberto Bolaño

A aquestes alçades, un nou ((Bolaño)), ni que sigui menor, és una gran cosa. Qui conegui Bolaño el llegirà igualment, o sigui que no val la pena dir res.

Anuncios

El ruido eterno, d’ Alex Ross

“Escuchar al siglo XX a través de su música”.
És una obra brutal. Extraordinària. A través de la música culta, des de Mahler fins abans d’ahir, i la relació amb la música de tota mena, però sobretot, amb la relació amb la història del segle XX. A més, està molt ben escrita, i es pot llegir com un llibre d’història, com una novel.la, i també, per qui domini el llenguatge i la tècnica musical, com un llibre de referència.

Nick Hornby

He llegit un parell de novel.les d’aquest escriptor anglès. Són una mica tontes però estan ben escrites i són intel.ligents i d’enfoc progressista. Bàsicament són divertides (això per qui li interessi la diversió). He llegit ((Un gran chico)) i ((Tot per una noia)). Molt millor el primer, segur. No dic que no en llegiré algun altre, si el veig en butxaca i no hi ha res millor per llegir. Hornby, a més, és guionista, i ha fet el guió de la molt bona pel.li “An Education”. Molt millor que les novel.les.

62, Modelo para armar, de Julio Cortazar

Jo no sóc dels que vaig rellegint tota l’estona. Però Cortazar sí. Un cop cada 10 anys aprox faig la ronda. Vaig veure el 62 i el vaig comprar (és el que em passa: quan vull rellegir trobo (si el trobo) el llibre mig podrit, la tinta grisa, el paper groc, il.legible, i jo plorant d’al.lèrgia. No sé per què els conservo. Algú en vol?)
Però Cortazar és molt bo, i el 62 és molt bo (no el millor de tot Cortazar, però). Només puc afegir, en tot cas, que a l’any 2010 el llibre ja no es veu tan “desarmado”. Ell mateix ha contribuït moltíssim a deconstruir la narració. Ara tothom voldria escriure com ell. La majoria ho intenten.