Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster

Aquí hi ha un problema: aquest llibre és dolent, sense remisió, un desastre, però les crítiques que he llegit en general el deixen bé. Què passa? No es pot dir que un llibre és dolent? Paul Auster ha escrit un munt de llibres bons: El palau de la lluna, La música de l’atzar, Triligia de Nova York, etc. Ara, no s’entén com ha pogut escriure això. Però la presentació del llibre diu:

Amb Bogeries de Brooklyn, el sempre sorprenent Paul Auster ha escrit el que és la seva novel·la més càlida, un himne commovedor i inoblidable de les glòries i els misteris de la vida ordinària. Però també un qüestionament sobre la possibilitat d’aquesta vida ordinària en l’Amèrica d’avui dia.

Mentre el vas llegint, pots arribar a creure coses com que no l’ha escrit realment ell, o que és una joguesca amb els seus amics (a que ho presento i ho publiquen, etc.). També m’imaginava una mena de joc en el qual s’organitza de qualsevol manera una història amb els personatges reals d’un dinar de nadal, per exemple. Un desastre, i suposo que la traducció al català (plena de frases del costumari català) tampoc no ajuda, encara que no pot ser només això.

 

Anuncios

6 comentarios en “Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster”

  1. Qui diu que no es pugui dir que és un llibre dolent, fluix, menor, no tan bo com els altres? Has sentit que li ploguin crítiques positives de totes bandes? Per cert, podries posar algun exemple de frases tretes del costumari català? Podries argumentar l’afirmació que la traducció no hi ajuda i prendre’t la molèstia de comparar la versió catalana amb l’original?

    Me gusta

  2. Jordi, vols participar en un club de lectura sobre “Bogeries de Brooklyn” el dimarts 28 de març a tres quarts de sis de la tarda a Catalunya Ràdio? Es tracta només que ens en donis la teva opinió sincera, per telèfon. La cosa sol durar uns deu minutets.

    Si t’animes, només cal que em deixis un telèfon i ja et trucaríem nosaltres des de la ràdio. Com a premi rebràs un altre llibre d’Edicions 62.

    M’agradaria molt que em diguessis que sí!

    Eva Piquer

    Me gusta

  3. És un llibre molt dolent, sí. El vaig llegir en anglès, de manera que no puc opinar de la traducció, però sembla ben bé que l’hagi escrit un altre. Estaré molt temps a llegir res nou de l’Auster. Sort que encara em queda per llegir la Trilogia de Nova York…

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s