L’estic llegint, encara
Categoría: Llibres
Sunset Park, de Paul Auster
La tonteria anual de l’Auster. Històries insuficients, estirades i enganxades per a fer-ne un llibre com sigui. Amb punts d’interès que fan que una vegada i una altra torni a caure i a llegir-les. Fluixeta i tonta. No val els 18.50€.
Els infinits, de John Banville
No sé què dir. D’una banda sembla recuperar el Banville dels millors temps (sense exagerar), però d’altra em molesta aquesta patinada cap al pensament màgic, ni que sigui amb ironia i conya irlandeses. És bo, en tot cas, i recomenable (però, si us plau, llegiu El eclipse, Imposturas o El intocable, allò sí que és bo de veritat…)
La liebre de la Patagonia, de Claude Lanzmann
Un llibre impressionant, d’un home amb una vida excepcional, al mig de tots els merders, i a més ben escrit. L’he llegit d’una tacada.
Los sinsabores del verdadero policía, de Robero Bolaño
Ha estat una sorpresa que, més de set anys després de morir, es publiqui una nova novel.la seva, una novel.la que sembla bastant sencera, i cent per cent Bolaño. No puc imaginar què és el que hagués arribat a escriure si hagués viscut fins als 80 o noranta anys. La pèrdua ha estat tremenda, horrorosa. El llibre és força bo, recomanat sens dubte.
Todo arrasado, todo quemado, de Wells Tower
Narracions bones, però no tant com per comparar-lo a Cheever o Carver, com fa l’editor. El conte final és la hòstia, i els altres oscil.len entre bons i molt bons. Val la pena llegir-lo, i esperar el següent llibre.
Me’n recordo, de Joe Brainard
És el mateix esquema del Je me souviens del Perec, però sembla ser que escrit abans. Crear la formula és el gran tanto. Realment en acabar, he tingut la sensació d’haver llegit unes memòries completes. No entenc com no s’havia publicat abans: En què pensen aquesta gent?
Han vingut uns amics, d’Antoni Marí
Dolent dolent. S’ha de ser molt bo perquè la poesia (sigui el que sigui això) no faci riure (o pena). Aquesta no dona la talla: és una mena de paròdia de Martí Pol/ Margarit/ i de quatre coses més. Recomanable solament per a amics del poeta (sigui el que sigui això).
L’última nit a Twisted River, de John Irving
A tothom li agrada l'((Irving)), i a mi també. No ha de ser pecat tenir tant d’èxit, quan es té tanta capacitat de crear històries, personatges, situacions, i d’embolicar-les, donar-los la volta, i sempre creant mons complets, nous, inventats, plens d’imatges noves, sense material reciclat. Dit això, també cal dir que aquest no passarà a la història com el millor llibre seu, però deu n’hi do. En algun moment he sentit algun reflex sonor llunyà de Allibereu els óssos (o com es digui), la millor de l'((Irving)) sens dubte. En qualsevol cas, quan he començat no he parat fins acabar-lo (amb un parell de lectors fent cua per llegir-lo).
Homer i Langley, de E.L. Doctorow
((Doctorow)) és un escriptor extraordinari. Ragtime, Billy Bathgate, The Waterworks, Ciutat de Déu, Vides de poetes. Absolutament imprescindibles. Aquesta novel.la no és la seva obra mestra, però està bé. Però, sobre tot, llegiu les altres, sens falta, urgentment.
