Els infinits, de John Banville

No sé què dir. D’una banda sembla recuperar el Banville dels millors temps (sense exagerar), però d’altra em molesta aquesta patinada cap al pensament màgic, ni que sigui amb ironia i conya irlandeses. És bo, en tot cas, i recomenable (però, si us plau, llegiu El eclipse, Imposturas o El intocable, allò sí que és bo de veritat…)

Los sinsabores del verdadero policía, de Robero Bolaño

Ha estat una sorpresa que, més de set anys després de morir, es publiqui una nova novel.la seva, una novel.la que sembla bastant sencera, i cent per cent Bolaño. No puc imaginar què és el que hagués arribat a escriure si hagués viscut fins als 80 o noranta anys. La pèrdua ha estat tremenda, horrorosa. El llibre és força bo, recomanat sens dubte.

Me’n recordo, de Joe Brainard

És el mateix esquema del Je me souviens del Perec, però sembla ser que escrit abans. Crear la formula és el gran tanto. Realment en acabar, he tingut la sensació d’haver llegit unes memòries completes. No entenc com no s’havia publicat abans: En què pensen aquesta gent?