L’última nit a Twisted River, de John Irving

A tothom li agrada l'((Irving)), i a mi també. No ha de ser pecat tenir tant d’èxit, quan es té tanta capacitat de crear històries, personatges, situacions, i d’embolicar-les, donar-los la volta, i sempre creant mons complets, nous, inventats, plens d’imatges noves, sense material reciclat. Dit això, també cal dir que aquest no passarà a la història com el millor llibre seu, però deu n’hi do. En algun moment he sentit algun reflex sonor llunyà de Allibereu els óssos (o com es digui), la millor de l'((Irving)) sens dubte. En qualsevol cas, quan he començat no he parat fins acabar-lo (amb un parell de lectors fent cua per llegir-lo).

Anuncio publicitario

El secreto de un hombre, de Franz Werfel

Dues històries molt diferents, molt bones, molt zentrop, molt vieneses. De fet Werfel sempre em recorda Musil, o Canetti, per aquest to a la vegada fosc i transparent. La traducció no l’he notada, o sigui que bona senyal.

L’original de Laura, de Vladimir Nabokov

Si ja heu llegit tot Nabokov (obligatori), ara podreu llegir (i veure) aquest embrió de llibre que no va acabar d’escriure. Una col.lecció de fitxes escrites a ma sobre petites fitxes de cartolina, organitzades per futurs capítols, amb fragments perfectament redactats, i altres anotacions menys estructurades. La història s’entén, i disfruta (hom gaudeix, de fet) plenament. És molt més que un resum de futurs capítols, és substància pura, una meravella. Ens podem imaginar el llibre acabat: quina meravella, quina llàstima.
La traducció, patètica. Un exemple: Al llibre es parla de «roman a clef», així, en francès a l’original anglès, i la traductora va i ho tradueix al català (s’ha de ser tont@). En canvi, no en tradueix d’altres com «en passant», etc. Quina coherència. Busqueu-les vosaltres mateixos, en hi ha una pila, de xorrades.

Todo como antes, de Kjell Askildsen

Narracions bones, dures. No és Carver (com diu la tapa), però són bones.

El tiempo envejece deprisa, d’Antonio Tabucchi

Són realment molt bones les narracions d’aquest llibre. Tabucchi es manté molt per damunt de la majoria d’escriptors italians, massa donats a la boira triestina els uns o al pensament màgic els altres. Tabucchi és molt bo.