L’última nit a Twisted River, de John Irving

A tothom li agrada l'((Irving)), i a mi també. No ha de ser pecat tenir tant d’èxit, quan es té tanta capacitat de crear històries, personatges, situacions, i d’embolicar-les, donar-los la volta, i sempre creant mons complets, nous, inventats, plens d’imatges noves, sense material reciclat. Dit això, també cal dir que aquest no passarà a la història com el millor llibre seu, però deu n’hi do. En algun moment he sentit algun reflex sonor llunyà de Allibereu els óssos (o com es digui), la millor de l'((Irving)) sens dubte. En qualsevol cas, quan he començat no he parat fins acabar-lo (amb un parell de lectors fent cua per llegir-lo).

L’original de Laura, de Vladimir Nabokov

Si ja heu llegit tot Nabokov (obligatori), ara podreu llegir (i veure) aquest embrió de llibre que no va acabar d’escriure. Una col.lecció de fitxes escrites a ma sobre petites fitxes de cartolina, organitzades per futurs capítols, amb fragments perfectament redactats, i altres anotacions menys estructurades. La història s’entén, i disfruta (hom gaudeix, de fet) plenament. És molt més que un resum de futurs capítols, és substància pura, una meravella. Ens podem imaginar el llibre acabat: quina meravella, quina llàstima.
La traducció, patètica. Un exemple: Al llibre es parla de “roman a clef”, així, en francès a l’original anglès, i la traductora va i ho tradueix al català (s’ha de ser tont@). En canvi, no en tradueix d’altres com “en passant”, etc. Quina coherència. Busqueu-les vosaltres mateixos, en hi ha una pila, de xorrades.