Bullet Park, de John Cheever

Una novel.la menor, però bona igualment, de Cheever. No es pot comparar als Wapshot ni als seus contes, genials, però està bé. Cheever s’ha de llegit, tot ell.

El perfeccionista en la cocina, de Julian Barnes

En Julian Barnes em cau molt bé, i per això aquest llibre sobre receptes, estris de cuina i anècdotes de sopars amb amics, es pot suportar. No cal dir que està ben escrit: només faltaria!

Primera luz, de Charles Baxter

De Baxter havia llegit (a contracor, a causa del nom) El festin del amor. Va resultar millor del que creia. Ara, aquest, però, excepte l’inici, que és francament bo, va caient progressivament de qualitat, fins que es fa insuportable. El llibre està escrit invertint el sentit del temps (com altres de més bons -La flecha del tiempo, per exemple, de Ian McEwan-. Aquesta és la seva gràcia, se suposa. No vull pensar si l’hagués escrit del dret.

Anuncio publicitario

Perdut el paradís, de Cees Nooteboom

Novel.la pretenciosa però fluixa. No s’entén el cert prestigi d’aquest home (un dels millors autors vius d’Europa!). Malament.

Complot contra els estats Units, de Philip Roth

Philip Roth no passarà a la història per aquest llibre, una fàbula sobre un Charles Lindberg que arriba a president dels estats units. Es fa un liu (Roth) entre la fàbula política i la biografia de la seva família. No cal llegir-lo.

John Updike

Jo havia llegit tres llibres d'((Updike)): Busca mi rostro, un llibre de l’any 2002, sobre el món de l’art contemporani, i Lo que queda por vivir, de 1994. També, un llibre menor, editat per A Tot Vent: ((De la finca)). No en recordo res. En canvi, per una qüestió de principis, no havia volgut saber de llibres que es deien coses com ((Corre conejo)) o ((El regreso de conejo)) (que semblen més aviat títols de pel.lis porno). Quan vas a la llibreria i no trobes res més, perds les manies, i vaig comprar ((Conejo en el recuerdo)) i ((A conciencia)), un primer volum de les seves memòries. Finalment, tot plegat és molt bo, i ara tinc un munt de llibres de conills per endavant. Poca broma, és molt bo.

 

Viaje sentimental, de Laurence Sterne

Una meravella que Sterne va escriure setmanes abans de morir. Sembla impossible escriure d’aquesta manera al segle XVIII, però si heu llegit el Tristam Shandy (i si no ho heu fet ja podeu abandonar la pàgina) no hi ha sorpresa.

E.L. Doctorow

No havia llegit res d’aquest home, tot i la seva fama. Ara m’ho he anat llegint quasi tot, començant per ((Ragtime)), ((Billy Bathgate)), ((El arca de agua)) (brutal), ((Vidas de los poetas)) i ((Poetas y presidentes)). Ha estat el descobriment de l’estiu. Un geni a l’alçada de ((Bellow)) (o gairebé) i molt per damunt de Phillip Roth, per exemple. De tota manera, l’últim que ha tret: ((La gran marcha)), és una mica més fluix. Ningú no és perfecte.

El extranjero, d’Albert Camus

L’havia llegit fa moltíssims anys, i no el recordava tan bo. És genial, llegiu-lo per 6,95 € 

Risa en la oscuridad, de Vladimir Nabokov

Un llibre menor de Nabokov. No l’he acabat, aquest. Nabokov potser serà un dels grans escriptors del segle, però a mi en general em costa de veure-ho.