Stieg Larsson

No confonguem l’addicció que produeixen certs llibres (fins i tot per a lectors que es volen exigents) amb la qualitat literària. Larsson, que ha escrit ((Els homes que no estimaven les dones)) i ((La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina)), aconsegueix arrossegar-te (semble ser que a milions d’altres persones també) a llegir d’una tacada fins que acabes els seus llibres. Els lectors de Mankel (una altra addicció de masses) reconeixeran l’estructura, el paisatge i els personatges de les novel.les de Wallander. Segurament Larsson li ha dedicat més temps (al menys la primera meitat de "Els homes que no.." que Mankel a escriure, i això es nota. El final de "Els homes que no…" decau, i també tot "la noia que somiava…", més fluixa.

El millor de tot, però sempre serà el personatge de  la Lisbeth Salander. La resta és del monton (encara que estic tremolant esperant el tercer volum!!!)

John Updike

Jo havia llegit tres llibres d'((Updike)): Busca mi rostro, un llibre de l’any 2002, sobre el món de l’art contemporani, i Lo que queda por vivir, de 1994. També, un llibre menor, editat per A Tot Vent: ((De la finca)). No en recordo res. En canvi, per una qüestió de principis, no havia volgut saber de llibres que es deien coses com ((Corre conejo)) o ((El regreso de conejo)) (que semblen més aviat títols de pel.lis porno). Quan vas a la llibreria i no trobes res més, perds les manies, i vaig comprar ((Conejo en el recuerdo)) i ((A conciencia)), un primer volum de les seves memòries. Finalment, tot plegat és molt bo, i ara tinc un munt de llibres de conills per endavant. Poca broma, és molt bo.
 

E.L. Doctorow

No havia llegit res d’aquest home, tot i la seva fama. Ara m’ho he anat llegint quasi tot, començant per ((Ragtime)), ((Billy Bathgate)), ((El arca de agua)) (brutal), ((Vidas de los poetas)) i ((Poetas y presidentes)). Ha estat el descobriment de l’estiu. Un geni a l’alçada de ((Bellow)) (o gairebé) i molt per damunt de Phillip Roth, per exemple. De tota manera, l’últim que ha tret: ((La gran marcha)), és una mica més fluix. Ningú no és perfecte.

Més de Paul Auster

Com que m’he compromès a parlar uns segons en un programa de ràdio sobre ((Bogeries de Brooklyn)) del (Paul Auster)), he baixat de la prestatgeria tot el que tinc seu. Solament trobo a faltar (precisament) El palacio de la luna, el llibre amb el qual vaig descobrir Auster (qui el tingui que me’l torni. També he trobat a faltar, en una mirada ràpida, els contes del Cheever, i un de l’Irving: Una dona difícil). Torneu els llibres, plis.

Després deurien seguir la Trilogia de Nova York, El país de las últimas cosas, La música del azar, Leviatán, Mr. Vértigo, Timbuktú, El libro de las ilusiones, La nit de l’oracle i les Bogeries de Brooklyn. A banda, hi ha els llibres de més o menys memòries, com El cuaderno rojo, La invención de la soledad, Viure al dia o Experiments amb la veritat. Crec que no em manca gran cosa, al menys de l’essencial. Fins a Leviatán, tot em va agradar.

Auster tenia el gran mèrit de poder introduir elements màgics a les seves obres sense fer el ridícul. Aconseguia un alt nivell de versemblança, de credibilitat parlant d’històries impossibles. Amb això s’allunyava dels altres narradors americans del segle que m’han interessat: Faulkner, Bellow, Philip Roth…, fidels a un realisme estricte. Com a contemporani total, caldria  comparar-lo també amb Richard Ford, del qui, a més, el separa el marc geogràfic de les seves novel.les (com de Faulkner, clar).

 És quan vol fer una novel.la realista, deixant de banda la seva faramalla d’atzars i altres enginys, quan fot la pota. És un terreny que no domina. La mateixa estructura no s’aguanta. Bogeries està narrada en primera persona per un personatge que t’obliga constantment a fer un esforç per creure’t que és un corredor d’assegurances, i no pas ell, Auster, amagat al darrere.

A més, la narració en primera persona no l’impideix "saver-ho" tot de tothom, el que fan i el que pensen. Això fa que no ens creguem res del que passa. Els personatges són encartronats, entren i surten malament. Alguna idea (l’Hotel Existència?) no està desenvolupada. Pel que fa a l’element essencial, la seva malaltia fatal, tot i dir que tenia els dies comptats, immediatament (pàgina tercera, la 11 del llibre) ja diu que el seu càncer de pulmó "estava en remissió i hi havia motius per a ser moderadament optimistes"… Això ho presenta algú d’aquí a un premi de festa major i el descarten a la primera ronda.

Els diàlegs són dolents, el text és infumable. ¿Com pot ser que la seva filla (doctora (!) en bioquímica però que solament parla amb tòpics),  li digui, al seu pare (que figura que s’està morint) que no li estranya que la "mama" s’hagués acabat divorciant, etc. Tot plegat un conjunt de despropòsits. 

Al final, amb la referència a l’11 de setembre, vaig sentir autèntica vergonya aliena:  és una tonteria dir que aquell dia va suposar un abans i un després en "les glòries i misteris de la vida ordinària (…) o que va suposar un qüestionament sobre la possibilitat d’aquesta vida ordinària en l’Amèrica d’avui dia". Si els fets de l’11 de setembre han canviat la vida ordinària sembla que hagi estat més aviat a l’Iraq que no pas a l’Amèrica de l’Auster.

Lot de llibres #4

Avui, 4 llibres una mica estranys. Res de novel.la nordamericana ni centroeuropea. 4 llibres extraordinaris i bastant inclassificables (tots són inclassificables, al menys els que són bons de veritat).

  • ((Gran Sertón: Veredas)), de ((João Guimarães Rosa)). Traducció boníssima de l’Ángel Crespo. Una meravella.
  • ((La consciència de Zeno)), de l'((Italo Svevo)). Aquest llibre és força conegut, però que la gent se’l llegeixi és una altra cosa. L’Svevo és de Tieste, o sigui que la novel.la sí que és una mica centroeuropea.
  • ((Caterva)), de ((Juan Filloy)). Una obra raríssima, d’un escriptor citat pel Cortázar. Al menys, fullegeu-la a la llibreria. 
  • ((Viatge a Itàlia)), de J.W. ((Goethe)).  

Lot de llibres pendents de llegir

Mentre llegeixo una novel.la menor de ((Saul Bellow)), (que tractant-se d’ell vol dir de totes maneres molt bona):  ((Mas son los que mueren de desamor)), miro la magnífica pila que se m’ha format a la tauleta de nit:

  • ((A cegues)), de ((Claudio Magris))
  • ((El compromiso)), de ((Serguey Dovlátov))
  • ((El legado de Humboldt)), de ((Saul Bellow))
  • ((Un camino en el mundo)), de ((V.S. Naipaul))