Sobre Vida y Destino, varis autors

Són 3 textos de Vasili Grossman, Tzvetan Todorov i Efim Etkind.

En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano

És un d’aquests llibres que et trobes a la pila de la Central, destinat a ser llegit i oblidat. No deixa cap mena de senyal. Zero.

Vida i Destí, de Vassily Grossman

És un llibre tan extraordinari que no sé què dir. Quan vaig llegir ((Les benignes)) vaig escriure que era boníssim, etc., però ara això és tota una altra cosa. És literatura russa de la bona, és Tolstoi atravessant la segona guerra mundial, el nazisme i l’estalinisme. Brutal.

Dietario voluble, d’Enrique Vila-Matas

Crec que Vila-Matas, a base d’insistència i molts anys, ha aconseguit crear-se el món que primer només al.lucinava (però que havia dissenyat acuradament). Només fent la nòria de viatges, trobades, escriptors, agents literaris i demés, pot omplir un llibre com aquest amb un contingut que, sorprenentment per a mi, és molt interessant. La ficció de Vila-Matas em cansa, m’aburreix una mica, però en canvi com a columnista (calumniista que diria GCI) és bo. Em vaig llegir el llibre amb fruïció, cosa que feia temps que V-M no em provocava. Bo.

Personajes secundarios, de Joyce Johnson

l’interès li ve de permetre’ns conèixer una mica millor el món dels escriptors com Burroughs, Jack Kerouak, Allen Ginsberg, etc. Res més.

Ada o l’Ardor, de Vladimir Nabòkov

Genial Nabokov. Segurament aquesta és la seva millor novel.la (si solament en podeu llegir una, aquesta l’és).