Vida i Destí, de Vassily Grossman

És un llibre tan extraordinari que no sé què dir. Quan vaig llegir ((Les benignes)) vaig escriure que era boníssim, etc., però ara això és tota una altra cosa. És literatura russa de la bona, és Tolstoi atravessant la segona guerra mundial, el nazisme i l’estalinisme. Brutal.

Dietario voluble, d’Enrique Vila-Matas

Crec que Vila-Matas, a base d’insistència i molts anys, ha aconseguit crear-se el món que primer només al.lucinava (però que havia dissenyat acuradament). Només fent la nòria de viatges, trobades, escriptors, agents literaris i demés, pot omplir un llibre com aquest amb un contingut que, sorprenentment per a mi, és molt interessant. La ficció de Vila-Matas em cansa, m’aburreix una mica, però en canvi com a columnista (calumniista que diria GCI) és bo. Em vaig llegir el llibre amb fruïció, cosa que feia temps que V-M no em provocava. Bo.