Llibre comprat a contracor, en una llibreria de poble, desesperat per mono de llibre. El llibre, però, està força bé. Els contes estan molt ben construïts i, sobretot, ben escrits en un català sorprenentment bo, per damunt del que és habitual.
Un llibre excepcionalment bo, tenint en compte el que corre. En canvi, hi han afegit un pròleg del Vila-Matas que no hi pinta res. Us el podeu saltar.
Un llibre de joventut, que apunta el futur Nooteboom (una qüestió: no s’hauria de repetir també la e, posats a fer?)
Suposo que aprofitant la tirada de Revolutionary Road, han tret aquest llibre de contes de joventut, fluixets però que mereixen ser llegits. És veritat, com sembla que va dir la Dorothy Parkes, que la qualitat de l’escriptura és molt alta. Això ja és molt, avui dia. Poca cosa més.
Està bé, però no mata. A la contraportada hi ha una xorrada: “La huida se inscribe en la rica tradición literaria que va de Sterne a Kundera, pasando por Nobokov o Saul Bellow…” S’han de tenir collons, per dir això.
