Kokoro, de Natsume Soseki

Se suposa que Soseki és un autor de capçalera del Mukarami, la qual cosa ja m’hauria d’haver posat en guàrdia. He arribat una mica a la conclusió (provisional) que Mukarami (com cert cinema modern japonès o coreà) és fast food cultural, lectures aparentment cultes però en realitat de molt baix nivell. Ho sento. Soseki, un autor de culte (o això pretenen els editors) no vendria llibres ni en una estació de tren, si fos europeu. En tot cas Soseki te el valor d’haver iniciat una via de modernitat al Japó. No està malament això.

Nadie es mas de aquí que tú, de Miranda July

Molt sorprenent. Un conjunt de narracions absolutament originals, en el sentit que no semblen induïdes per altres lectures, malgrat ser d’una escriptora jove. Al contrari, m’ha semblat veure’n l’origen d’algunes veus i expressions de l’Elvira Lindo, que segurament l’havia llegit amb anglès abans.

Els millors contes són els de l’inici del llibre, i els del final, com és habitual. Alguns del mig són de farciment, com és habitual.

Algun dia caldrà parlar de les triquinyuel.les dels  editors (no dir que un llibre és de narracions, amagar el fet que és una obra antiga de l’autor, etc).

Lluvia roja, de Cees Nooteboom

Havia llegit ((perdut el paradís)), fa tres anys, i havia dit que el trobava fluix, gens a l’alçada del prestigi de l’autor. En canvi, aquest llibret m’ha reconciliat amb ell. Imatges, records de la seva estada a la casa de Menorca on va des de fa 40 anys. També altres notes autobiogràfiques. L’he llegit amb plaer. Molt bo

Després, he llegit el darrer que ha sortit (encara que sigui de 1984): ((En las montañas de Holanda)). Psè.