Tala, de Thomas Bernhard

Absolutament destructiu (especialment cap els demés), genial. L’he llegit d’una tirada. Com sempre, Bernhard et deixa atabalat i confús.

El retorno de Filip Latinovicz

Un llibre estrany, d’un escriptor croata escrit el 1930. És sorprenentment bo, i en molts moments et trobes recordant Musil, i de vegades Proust. Recomenat a qui li agradi la literatura centroeuropea (a mi, per exemple).

Shalimar el payaso, de Salman Rushdie

És un llibre bo, molt bo, però no arriba ni de conya a ((Fills de la mitjanit)).

Mis lios con el cine, de John Irving

Després d’haver llegit tot l’Irving, m’agrada llegir aquestes coses. Aquí, bàsicament, explica tot el procés fins a rodar Principes de Maine. Per a lectors seus únicament.

Juego y distracción, de James Salter

Després d’haver llegit ((La última noche)) vaig trobar aquesta novel.la, boníssima. Realment és una prosa molt bona. Recomenadíssim.

Kafka en la orilla, de Haruki Murakami

Tonteria de llibre. El vaig comprar sense adonar-me que era el mateix paio que havia escrit ((Tokyo blues)) (no tan dolenta com aquesta: ridícula).