Invisible, de Paul Auster

Malgrat el que penso de l’Auster a partir de ((Bogeries de Brooklyn)), m’he comprat el llibre. En algun lloc havia llegit que era una mica millor que els darrers (no costava gaire). Tinc una teoria amb PA: no és capaç d’escriure una novel.la sencera. En aquest llibre, Auster semble haver escrit la primera part (60 pp) i haver-se encallat. Aleshores canvia de temps i de narrador i segueix, com si fos un cadavre exquis. I ho torna a fer amb les notes per a la tercera part (ara en 3a persona), i finalment amb el diari de la Cécile. Poca substància i molt mal escrit. Això és el que més em va sorprendre quan vaig llegir Bogeries: semblava que l’hagués escrit un altre. Ara ho torno a pensar (o potser eren els primers, els bons, els que li havia escrit un altre?). Un pensament em va crear mentre llegia: podria haver estat una bona novel.la si l’hagués escrit l’Ian McEvan, per exemple.

La noche de los tiempos, d’Antonio Muñoz Molina

L’estic acabant, la qual cosa vol dir que solament porto 800 pàgines. No em queixo de la durada, m’agraden els llibres llargs, però aquesta vegada l’AMM ha omplert 1000 pàgines amb molt poca substància, poquíssima. A més, la seva coneguda tesi que tots eren igual de dolents durant la guerra i la república (una tesi que sembla concordar amb els temps tan políticament ambigus que corren ara), per exemple. En ocasions s’adona que s’ha passat una mica i fa diferències… La història d’amor és una autèntica xorrada, podria llegir-la en qualsevol novel.la d’estació de tren. I la manera d’escriure: semble que vulgui emular el Javier Marias, amb les subordinades infinites, amb les formes gramaticals una mica al límit…però no ho aconsegueix, en absolut. En fi, el salva la detallada precisió de les descripcions de les actituds, dels llocs, els gestos i les expressions, aquí és on AMM se salva, amb nota. Però és clar que no aconsegueix ésser Marias, ni Proust, per suposat. Ho vaig dir quan vaig llegir el bodrio de ((El viento de la luna)). Suposo que el AMM de ((El jinete polaco)) o fins i tot de ((Sefarad)) no tornarà. Fins i tot el de les novel.letes magnífiques del començament: Beltenebros, Beatus Ille, El invierno en Lisboa, etc. Llàstima.