Los enamoramientos, de Javier Marias

Mmmm!

El refugi de la memòria, de Tony Judt

És impressionant aquest esforç d’escriure contra rellotge, a poques setmanes de morir gairebé a data fixa, uns textos que són en part unes memòries i en part declaracions de principis, de caràcter testamentari.
Els capítols són irregulars, i l’interès varia força d’un a l’altre, però en general la lectura és apassionant, i molt interessant (que no és el mateix). Recomanat.

Un hotel a la costa, de Nancy Johnstone

Interessantíssim, indispensable. Una vergonya que no s’hagi publicat abans (fa 70 anys!).

Solar, d’Ian McEwan

L’estic llegint encara. És bo, però el to humorístic despista una mica.
Ja la vaig acabar. No és la millor del MacEwan, però és bona. M’ha despistat la manera de enfocar la tercera persona, amb un punt de vista i una veu massa pròximes al personatge.

La viuda prenyada, de Martin Amis

Lo que me queda por vivir, d’Elvira Lindo

L’he llegit d’una tacada, alguna cosa deu tenir. Els diàlegs, les descripcions tenen una visibilitat perfecte. La història suposo que és la seva: això tampoc no és fàcil. Bé.

Leche derramada, de Chico Buarque

L’estic llegint, encara

Hombres, de Laurent Mauvignier

Caligrafia de los sueños, de Juan Marsé

Comprat el dia abans del que, en teoria, havia de sortir a les llibreries. Llegit amb devoció: Marsé està fora de discussió per a mi, per moltes raons.
El llibre pateix una mica de la influència (mala influència) dels imitadors del Marsé. Hi ha moments (no gaires, per sort) que sembla que llegeixi Mendoza (un d’aquests imitadors dolents). Imita l’imitador, però acaba sortint l’autèntic Marsé, i el final del llibre te la qualitat de les millors novel.les seves.

Els infinits, de John Banville

No sé què dir. D’una banda sembla recuperar el Banville dels millors temps (sense exagerar), però d’altra em molesta aquesta patinada cap al pensament màgic, ni que sigui amb ironia i conya irlandeses. És bo, en tot cas, i recomenable (però, si us plau, llegiu El eclipse, Imposturas o El intocable, allò sí que és bo de veritat…)