Media vida, de V.S. Naipaul

Com sempre, Naipaul és tremendo. Tota l’estona he tingut la sensació que ja havia llegit el llibre, suposo que per la semblança a d’altres llibres seus, o del Coetzee, i pel món literari que han anat creant. No és el millor llibre seu, de tota manera.

Anuncios

Tot pelant la ceba, de Günter Grass

No és un gran llibre, però la visió des de dins d’aquest periode d’Alemània és impressionant. A mi, mìnteressa especialment el moment zero, el del final de la guerra i de tornar a engegar un pais devastat. Grass fa la seva famosa confessió (d’haver format part voluntàriament de las SS), però no t’arribes a creure la seva nul.la implicació. En tot cas és un llibre que devores amb fruïció, no t’atures fins acabar-lo. Recomanat.

Vila-Matas portátil, un escritor ante la crítica

Un llibre a l’estil dels que es fan als autors superconsagrats, categoria que el VM ja sembla haver assolit, com a mínim per la seva singularitat, lider dels escriptors rars, una mica freakies. Jo creia que seria un llibre a la seva major glòria, però és en realitat un magnífic llibre sobre la situació de la novel.la actualment, perquè VM és l’excusa per a reflexions molt bones de gent interessant: Bolaño, Llovet, Tabucchi, Masoliver, etc. No cal dir que és imprescindible haver llegit tots o la majoria dels llibres seus, però tampoc no cal ser membre del seu club de fans (una mica ridículs, suposo que ell també hi estaria d’acord). Molt recomenable.