Blanco nocturno, de Ricardo Piglia

Piglia és bo, crec haver llegit tot el que ha publicat aquí, al menys. Feia anys que no treia cap llibre, i aquest (amb un títol sospitosament comercial), és francament fluix (anava a escriure dolent, però m’he frenat). Fa pensar d’algú que, amb una greu sequera de tretze anys, reobre un vell projecte abandonat (justament abandonat, en aquest cas). Ho sento, però s’ha equivocat. Piglia és molt bo, i quan arriba la sequera més val deixar d’escriure i no fotre la pota.

Ara, que si tothom troba magnífic el llibre, em començaré a preocupar una mica…

Correr, de Jean Echenoz

Sembla realment difícil convertir el relat de la vida de Zatopek en una novel.la que, com totes les bones, descarrega molt més del que diu. És curta, però se m’ha fet encara més curta.