G. de John Berger

De Berger havia llegit alguns dels seus llibres sobre art, i també ((Aquí nos vemos)), ((Puerca tierra)), ((Una vez en Europa)), ((Fotocopias)). És un escriptor únic, dels pocs que han pogut compaginar un compromís polític molt elevat amb una capacitat creativa al nivell dels millors. Em recorda la Lessing, de vegades, però el distingeix la seva capacitat d’inventar-se gèneres, o la manca de gèneres, cosa que ara ja sap fer qualsevol.

G. és la seva gran novel.la, del 1972. Una mica inclassificable, però genial.

Seguiré amb Berger.

Stieg Larsson

No confonguem l’addicció que produeixen certs llibres (fins i tot per a lectors que es volen exigents) amb la qualitat literària. Larsson, que ha escrit ((Els homes que no estimaven les dones)) i ((La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina)), aconsegueix arrossegar-te (semble ser que a milions d’altres persones també) a llegir d’una tacada fins que acabes els seus llibres. Els lectors de Mankel (una altra addicció de masses) reconeixeran l’estructura, el paisatge i els personatges de les novel.les de Wallander. Segurament Larsson li ha dedicat més temps (al menys la primera meitat de "Els homes que no.." que Mankel a escriure, i això es nota. El final de "Els homes que no…" decau, i també tot "la noia que somiava…", més fluixa.

El millor de tot, però sempre serà el personatge de  la Lisbeth Salander. La resta és del monton (encara que estic tremolant esperant el tercer volum!!!)

D’A a X, de John Berger

Com sempre, Berger sorprenent i indispensable. Hi ha alguna cosa d’ell (la precisió del llenguatge, la seva posició vital i política) que em recorden molt la Lessing (de qui estic llegint un parell de llibres: ((la buena terrorista)) i ((Memorias de una superviviente)), 1974.

De Berger acabo d’encarregar ((G)), ara el vaig a recollir a la Central. Mentre, estic llegint ((A Painter of Our Time)) (Un pintor de hoy, Alfaguara, 2002). Berger és tremendo. Dibuixa, pinta mentre escriu.