L’he llegit d’una tacada, alguna cosa deu tenir. Els diàlegs, les descripcions tenen una visibilitat perfecte. La història suposo que és la seva: això tampoc no és fàcil. Bé.
Mes: febrero 2011
Leche derramada, de Chico Buarque
L’estic llegint, encara
Hombres, de Laurent Mauvignier
Caligrafia de los sueños, de Juan Marsé
Comprat el dia abans del que, en teoria, havia de sortir a les llibreries. Llegit amb devoció: Marsé està fora de discussió per a mi, per moltes raons.
El llibre pateix una mica de la influència (mala influència) dels imitadors del Marsé. Hi ha moments (no gaires, per sort) que sembla que llegeixi Mendoza (un d’aquests imitadors dolents). Imita l’imitador, però acaba sortint l’autèntic Marsé, i el final del llibre te la qualitat de les millors novel.les seves.
Sunset Park, de Paul Auster
La tonteria anual de l’Auster. Històries insuficients, estirades i enganxades per a fer-ne un llibre com sigui. Amb punts d’interès que fan que una vegada i una altra torni a caure i a llegir-les. Fluixeta i tonta. No val els 18.50€.
Els infinits, de John Banville
No sé què dir. D’una banda sembla recuperar el Banville dels millors temps (sense exagerar), però d’altra em molesta aquesta patinada cap al pensament màgic, ni que sigui amb ironia i conya irlandeses. És bo, en tot cas, i recomenable (però, si us plau, llegiu El eclipse, Imposturas o El intocable, allò sí que és bo de veritat…)
Munro
M’he passat un parell de mesos llegint tot el que he trobat de la Munro, començant pel darrer publicat aquí: Massa felicitat, molt bo. Ja ho havia dit abans: és una escriptora excepcional, segurament del grupet de sis o set millors escriptors, actualment. Em fa recordar (i enyorar) Bellow.
La liebre de la Patagonia, de Claude Lanzmann
Un llibre impressionant, d’un home amb una vida excepcional, al mig de tots els merders, i a més ben escrit. L’he llegit d’una tacada.
Los sinsabores del verdadero policía, de Robero Bolaño
Ha estat una sorpresa que, més de set anys després de morir, es publiqui una nova novel.la seva, una novel.la que sembla bastant sencera, i cent per cent Bolaño. No puc imaginar què és el que hagués arribat a escriure si hagués viscut fins als 80 o noranta anys. La pèrdua ha estat tremenda, horrorosa. El llibre és força bo, recomanat sens dubte.
