Cuentos reunidos, de Bernard Malamud

Després d’haver llegit Vides de Dubin, he agafat aquest volum de tots els contes del Malamud. Alguns, els dels anys centrals, sobre tot, són extraordinaris, com les millors novel.les seves. Imprescindible, tot Malamud.

Las vidas de Dubin, de Bernard Malamud

Havia llegit ((El reparador)), que sembla una novel.la rusa, molt bona, però. Ara, aquest (escrit aprox 1977) és radicalment una altra cosa, una novel.la americana jueva clàssica, entre Below i Roth, al 50%. Molt bona, boníssima.

Nèmesi, de Philip Roth

Molt molt bona. La novel.la que no existia encara sobre el pànic i el drama de la pòlio als estats units (i després a tot arreu). Llegiu-la sens falta.

La liebre de la Patagonia, de Claude Lanzmann

Un llibre impressionant, d’un home amb una vida excepcional, al mig de tots els merders, i a més ben escrit. L’he llegit d’una tacada.

Lila y Flag, de John Berger

Un llibre genial, que commou a través d’una història que et deixa perdut a sota d’una muntanya de dolor, misèria, passions, imatges, llum…mort.

La feria del mundo, de E.L. Doctorow

Relat molt autobiogràfic (el nen es diu Edgar, com ell) del Doctorow quan era un crio entre 4 i 9 anys. Molt ben escrit, boníssim, perfecte el punt de vista del nen, dificilíssim. Doctorow és un dels meus imprescindibles, encara que les dues últimes em van semblar menys interessants (La gran marxa i Homer & Langley ). La feria.. és de 1985, crec.

La historia siguiente, de Cees Nooteboom

Una novel.la intel·ligent i molt bona. Recomanada, fins i tot si encara no heu llegit res del Nooteboom.

Incerta glòria, de Joan Sales

L’estic rellegint, 35 anys després. Quan el vaig llegir vaig considerar normal que fos bo, igual que ho era la Rodoreda. Avui suposo que destaquen (tots dos) molt per damunt del que s’escriu aquí…

L’original de Laura, de Vladimir Nabokov

Si ja heu llegit tot Nabokov (obligatori), ara podreu llegir (i veure) aquest embrió de llibre que no va acabar d’escriure. Una col.lecció de fitxes escrites a ma sobre petites fitxes de cartolina, organitzades per futurs capítols, amb fragments perfectament redactats, i altres anotacions menys estructurades. La història s’entén, i disfruta (hom gaudeix, de fet) plenament. És molt més que un resum de futurs capítols, és substància pura, una meravella. Ens podem imaginar el llibre acabat: quina meravella, quina llàstima.
La traducció, patètica. Un exemple: Al llibre es parla de «roman a clef», així, en francès a l’original anglès, i la traductora va i ho tradueix al català (s’ha de ser tont@). En canvi, no en tradueix d’altres com «en passant», etc. Quina coherència. Busqueu-les vosaltres mateixos, en hi ha una pila, de xorrades.

El tiempo envejece deprisa, d’Antonio Tabucchi

Són realment molt bones les narracions d’aquest llibre. Tabucchi es manté molt per damunt de la majoria d’escriptors italians, massa donats a la boira triestina els uns o al pensament màgic els altres. Tabucchi és molt bo.