Mi vida como hombre, de Philip Roth

Quan creus que els has acabat tots, aparaeix un altre llibre de ((Philip Roth)). Comença ralativament fluix, però va agafant força i al final és autèntic Roth. Tremendo.

Anuncios

A la platja de Chesil, de Ian McEwan

Alguna vegada vaig dir que els escriptors anglesos de la generació del voltant de 1948 se’ls havien acabat les idees. El mateix McEwan, genial amb El Inocente, etc., o Kureishi, Barnes, Amis… estan bastant lluny del que van ser.

Les benignes, de Jonathan Littell

Segurament és el millor llibre que he llegit els darrers mesos, i sens dubte el més impressionant. El pare de Littell és un famós escriptor de best sellers, i ell sembla haver heredat la facilitat per escriure llibres groixuts (i probablement els mitjans per a recollir informació aparentment infinita sobre qualsevol tema). No tinc ganes de parlar-ne, però crec que és un llibre dels que se seguiran llegint sempre. Algú va escriure que ara, a partir d’aquest llibre, serà molt més difícil escriure qualsevol cosa sobre l’Alemània nazi (i sobre la maldat, més genèricament).