El dia de mañana, d’Ignacio Martínez de Pisón

Una novel.la que m’ha recordat “El dia del Watusi” del Juan Casabella, però sense el punt de frikisme d’aquell llibre, que el va fer quasi genial. En aquest el que li fa mal és la necessitat d’escriure en primera persona (moltes primeres persones) que li donen al llibre un to una mica massa d’anar per casa. És interessant, però, i me l’he llegit d’una tirada.