El dia de mañana, d’Ignacio Martínez de Pisón

Una novel.la que m’ha recordat «El dia del Watusi» del Juan Casabella, però sense el punt de frikisme d’aquell llibre, que el va fer quasi genial. En aquest el que li fa mal és la necessitat d’escriure en primera persona (moltes primeres persones) que li donen al llibre un to una mica massa d’anar per casa. És interessant, però, i me l’he llegit d’una tirada.

Anuncio publicitario

El refugi de la memòria, de Tony Judt

És impressionant aquest esforç d’escriure contra rellotge, a poques setmanes de morir gairebé a data fixa, uns textos que són en part unes memòries i en part declaracions de principis, de caràcter testamentari.
Els capítols són irregulars, i l’interès varia força d’un a l’altre, però en general la lectura és apassionant, i molt interessant (que no és el mateix). Recomanat.