Més sentiment, dolor, fúria etc. que no pas literatura. En tot cas val la pena llegir-lo. Hi ha un capitolet dedicat a la relació que va mantenir amb en Philip Roth.
Cuentos reunidos, de Bernard Malamud
Després d’haver llegit Vides de Dubin, he agafat aquest volum de tots els contes del Malamud. Alguns, els dels anys centrals, sobre tot, són extraordinaris, com les millors novel.les seves. Imprescindible, tot Malamud.
Sukkwan Island, de Savid Vann
El tinc a mig llegir.
Las vidas de Dubin, de Bernard Malamud
Havia llegit ((El reparador)), que sembla una novel.la rusa, molt bona, però. Ara, aquest (escrit aprox 1977) és radicalment una altra cosa, una novel.la americana jueva clàssica, entre Below i Roth, al 50%. Molt bona, boníssima.
Los enamoramientos, de Javier Marias
Mmmm!
Un momento de descanso, d’Antonio Orejudo
Mmmm!
El dia de mañana, d’Ignacio Martínez de Pisón
Una novel.la que m’ha recordat “El dia del Watusi” del Juan Casabella, però sense el punt de frikisme d’aquell llibre, que el va fer quasi genial. En aquest el que li fa mal és la necessitat d’escriure en primera persona (moltes primeres persones) que li donen al llibre un to una mica massa d’anar per casa. És interessant, però, i me l’he llegit d’una tirada.
El refugi de la memòria, de Tony Judt
És impressionant aquest esforç d’escriure contra rellotge, a poques setmanes de morir gairebé a data fixa, uns textos que són en part unes memòries i en part declaracions de principis, de caràcter testamentari.
Els capítols són irregulars, i l’interès varia força d’un a l’altre, però en general la lectura és apassionant, i molt interessant (que no és el mateix). Recomanat.
Nèmesi, de Philip Roth
Molt molt bona. La novel.la que no existia encara sobre el pànic i el drama de la pòlio als estats units (i després a tot arreu). Llegiu-la sens falta.
Un hotel a la costa, de Nancy Johnstone
Interessantíssim, indispensable. Una vergonya que no s’hagi publicat abans (fa 70 anys!).
