Invisible, de Paul Auster

Malgrat el que penso de l’Auster a partir de ((Bogeries de Brooklyn)), m’he comprat el llibre. En algun lloc havia llegit que era una mica millor que els darrers (no costava gaire). Tinc una teoria amb PA: no és capaç d’escriure una novel.la sencera. En aquest llibre, Auster semble haver escrit la primera part (60 pp) i haver-se encallat. Aleshores canvia de temps i de narrador i segueix, com si fos un cadavre exquis. I ho torna a fer amb les notes per a la tercera part (ara en 3a persona), i finalment amb el diari de la Cécile. Poca substància i molt mal escrit. Això és el que més em va sorprendre quan vaig llegir Bogeries: semblava que l’hagués escrit un altre. Ara ho torno a pensar (o potser eren els primers, els bons, els que li havia escrit un altre?). Un pensament em va crear mentre llegia: podria haver estat una bona novel.la si l’hagués escrit l’Ian McEvan, per exemple.

Anuncios

Objetos perdidos, de Sigfried Lenz

((Sigfried Lenz)) és un escriptor boníssim. El vaig descobrir, fa molts anys, amb ((Campo de maniobras)), i després amb ((Lección de alemán)) i ((La prueba acústica)). Ara, aquest llibre, escrit amb més de 70 anys, és una petita meravella. De tota manera, cal llegir els 3 que he dit, i també (no tan imprescindibles) ((Duelo con la sombra)) i ((El legado de Arne)). Crec que hi ha una nota d’aquests darrers dos.