Narracions bones, però no tant com per comparar-lo a Cheever o Carver, com fa l’editor. El conte final és la hòstia, i els altres oscil.len entre bons i molt bons. Val la pena llegir-lo, i esperar el següent llibre.
Anuncios
Mes: julio 2010
Me’n recordo, de Joe Brainard
És el mateix esquema del Je me souviens del Perec, però sembla ser que escrit abans. Crear la formula és el gran tanto. Realment en acabar, he tingut la sensació d’haver llegit unes memòries completes. No entenc com no s’havia publicat abans: En què pensen aquesta gent?
Una canción del ser y la apariencia, de Cees Nooteboom
Molt bé. Nooteboom segueix una via pròpia de pensament i d’escriptura. Indispensable.
Han vingut uns amics, d’Antoni Marí
Dolent dolent. S’ha de ser molt bo perquè la poesia (sigui el que sigui això) no faci riure (o pena). Aquesta no dona la talla: és una mena de paròdia de Martí Pol/ Margarit/ i de quatre coses més. Recomanable solament per a amics del poeta (sigui el que sigui això).
