Escúchanos, Señor, Desde El Cielo, Tu Morada, de Malcolm Lowry

Com que Lowry és un escriptor indiscutible, mític, i a mi també m’ho sembla, no hi ha cap problema. Jo havia llegit, com tothom, Bajo el Volcán i Oscuro como la tumba… Aquest és un llibre de fragments, però llegit sencer és un Lowry total, amb les seves tempestes, barcos mercants, borratxeres i tavernes. Molt bo, clar.

Pnin, de Vladimir Nabokov

Fa dies vaig dir que no acabava de trobar-li la gràcia al Nabokov. Ja sé que dir això és molt greu. També és veritat que la seva producció és molt heterogènia: va viure i escriure molts anys, en països i situacions molt diferents. Aquest és un llibre boníssim, que m’ha fet canviar el criteri, i m’ha fet venir les ganes de llegir-ne més coses (però no pas rellegir Ada o Lolita). Pnin és un personatge que sembla creat a mitges entre Bukowski i Bellow.

Factotum, de Bukowski

No sé si ja he fet alguna ressenya de llibres de Bukowski. En recordo alguns escrits des d’una edat avançada, que li donaven un to encara més pervers, més guarro. Aquest, en canvi, és un llibre de joventut. Està escrit magníficament, és molt bo aquest paio, més del que sembla a primera lectura.

Todo cuenta, de Saul Bellow

No cal que repeteixi la meva adicció a Bellow. Quan el vaig descobrir no vaig aturar-me fins a haver-m’ho llegit tot, o gairebé. Ara ha sortit aquest llibre amb un recull d’articles, conferències, entrevistes, etc, que són el més semblant que té a unes memòries. Solament per a poder llegir el primer article, destinat a Mozart, valen la pena els 23,50 €. També és memorable un article sobre la seva visita a Espanya l’any 1948, així com una entrevista que es fa a sí mateix o la que li fan a l’últim capítol. Brutal.

Una mujer en Berlín

Un llibre brutal, un diari escrit per una dona (anònima, no vol publicar el seu nom) atrapada a Berlin entre març i juny del 1945. Una introducció de Hans Magnus Enzensberger garanteix que no és una invenció. La qualitat literària del llibre és molt alta, segurament per tractar-se d’una periodista coneguda de l’època.

Es pot acompanyar de ((El inocente)) de ((Ian MacEwan)) o de la pel.li del Rossellini (Germania anno zero, clar).  

El legado de Humbold, de Saul Bellow

Amb aquesta novel.la dono per acabada la temporada Bellow. Si comences a llegir-lo no pares fins que te l’acabes. L’any passat vaig començar amb Herzog, Augie March, i vaig seguint amb totes les altres. Crec que em manca ((Carpe diem)), que suposo que també la treuran en butxaca aviat. ((Bellow)) sembla tenir aquesta qualitat de mirar el centre (tots els centres) des de fora, no pas el món des del seu centre. El seu món és un sistema en total moviment, aparentment centrat en la societat nordamericana, però que en realitat abasta la relotgeria d’idees i sentiments de tot el món…