El perfeccionista en la cocina, de Julian Barnes

En Julian Barnes em cau molt bé, i per això aquest llibre sobre receptes, estris de cuina i anècdotes de sopars amb amics, es pot suportar. No cal dir que està ben escrit: només faltaria!
Anuncios

Complot contra els estats Units, de Philip Roth

Philip Roth no passarà a la història per aquest llibre, una fàbula sobre un Charles Lindberg que arriba a president dels estats units. Es fa un liu (Roth) entre la fàbula política i la biografia de la seva família. No cal llegir-lo.

Suicidios ejemplares, de Enrique Vila-Matas

Ara és famós, però l’any 91, quan va escriure això, només el llegien quatre gats. Aquesta jo encara no l’havia llegit (juntament amb ((La asesina ilustrada)) són les dues que tenia pendents), i la vaig comprar en una benzinera. No és gran cosa. Al menys, però, a EVM no se li pot negar la insistència en construir-se com escriptor, trobar un forat propi i tenir la paciència necessària per esperar el seu moment.

El hombre en suspenso, de Saul Bellow

Aquesta és la primera novel.la de Bellow. No és gran cosa, però pels que hem llegit la resta de les seves obres, està bé rastrejar fins a l’inici de tot plegat. La diferència entre aquesta i ((La víctima)), la segona novel.la, és immensa. A La víctima ja s’apunta el món de Bellow. En aquesta sembla encara bastant perdut tractant de trobar una veu i definir un lloc.

Home lent, de J.M. Coetzee

Sembla que a ((Coetzee)) el Nobel li va arribar al moment just, abans de la devallada. Tant ((Elizabeth Costello)) (que de tota manera és una mica millor) com ((Home lent)), són dos llibres perfectament prescindibles.  Llàstima, perquè tot el ((Coetzee)) anterior, fins ((L’edat de ferro)) és extraordinari. És dificil dir quin és el millor, però disparo a bulto: ((Esperant els bàrbars)). Per a començar a llegir Coetzee, però, recomano ((L’edat de ferro)).