Mi madre, de Richard Ford

Richard Ford sembla haver deixat d’escriure, al menys les bones i gruixudes novel·les que publicava els anys 80 i 90: ((Un trozo de mi corazón)), ((Incendios)), etc. També les del Frank Bescompte: ((El periodista d’esports)), ((El dia de la Independència)), ((Acció de gràcies))… També són molt bons els seus contes, i és bastant imprescindible un recull seu de contes nord-americans. Ara, a manca de nova novel·la, han publicat una vella narració (1988), autobiogràfica, molt centrada en els seus pares, i especialment la seva mare. Està bé, sobre tot la primera part. Al final ja no sap què dir, la història es converteix en banal (i autojustificatòria de la seva actitud els darrers mesos de vida de la mare). Val la pena llegir-ho, en tot cas. Ford és molt bo.

La humiliació, de Philip Roth

No sé quants llibres li queden per escriure al ((Roth)) (aquest Roth, els altres Roth són morts fa temps…). Llibres curts, densos, plens de mort i de sexe, amb els que sembla anar conjurant les seves pèrdues.
No són el millor que ha escrit, per suposat, però cada llibre és un parell o tres d’hores de passió lectora. Que duri.