Los sinsabores del verdadero policía, de Robero Bolaño

Ha estat una sorpresa que, més de set anys després de morir, es publiqui una nova novel.la seva, una novel.la que sembla bastant sencera, i cent per cent Bolaño. No puc imaginar què és el que hagués arribat a escriure si hagués viscut fins als 80 o noranta anys. La pèrdua ha estat tremenda, horrorosa. El llibre és força bo, recomanat sens dubte.

Anuncio publicitario

La bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies

Cada dia escriu millor. Els contes són bons, alguns magnífics.

Correr, de Jean Echenoz

Sembla realment difícil convertir el relat de la vida de Zatopek en una novel.la que, com totes les bones, descarrega molt més del que diu. És curta, però se m’ha fet encara més curta.

Jerusalén, ida y vuelta, de Saul Bellow

Bellow explica (magistralment) un viatge a Jerusalem que va fer el 1975.

Animals tristos, de Jordi Puntí

Llibre comprat a contracor, en una llibreria de poble, desesperat per mono de llibre. El llibre, però, està força bé. Els contes estan molt ben construïts i, sobretot, ben escrits en un català sorprenentment bo, per damunt del que és habitual.

Cuentos carnívoros, de Bernard Quiriny

Un llibre excepcionalment bo, tenint en compte el que corre. En canvi, hi han afegit un pròleg del Vila-Matas que no hi pinta res. Us el podeu saltar.

Philip y los otros, de Cees Nooteboom

Un llibre de joventut, que apunta el futur Nooteboom (una qüestió: no s’hauria de repetir també la e, posats a fer?)

La huida, de Adam Thirlwell

Està bé, però no mata. A la contraportada hi ha una xorrada: «La huida se inscribe en la rica tradición literaria que va de Sterne a Kundera, pasando por Nobokov o Saul Bellow…» S’han de tenir collons, per dir això.

Todo arrasado, todo quemado, de Wells Tower

Narracions bones, però no tant com per comparar-lo a Cheever o Carver, com fa l’editor. El conte final és la hòstia, i els altres oscil.len entre bons i molt bons. Val la pena llegir-lo, i esperar el següent llibre.

Una canción del ser y la apariencia, de Cees Nooteboom

Molt bé. Nooteboom segueix una via pròpia de pensament i d’escriptura. Indispensable.