Los sinsabores del verdadero policía, de Robero Bolaño

Ha estat una sorpresa que, més de set anys després de morir, es publiqui una nova novel.la seva, una novel.la que sembla bastant sencera, i cent per cent Bolaño. No puc imaginar què és el que hagués arribat a escriure si hagués viscut fins als 80 o noranta anys. La pèrdua ha estat tremenda, horrorosa. El llibre és força bo, recomanat sens dubte.

Correr, de Jean Echenoz

Sembla realment difícil convertir el relat de la vida de Zatopek en una novel.la que, com totes les bones, descarrega molt més del que diu. És curta, però se m’ha fet encara més curta.

Animals tristos, de Jordi Puntí

Llibre comprat a contracor, en una llibreria de poble, desesperat per mono de llibre. El llibre, però, està força bé. Els contes estan molt ben construïts i, sobretot, ben escrits en un català sorprenentment bo, per damunt del que és habitual.

La huida, de Adam Thirlwell

Està bé, però no mata. A la contraportada hi ha una xorrada: «La huida se inscribe en la rica tradición literaria que va de Sterne a Kundera, pasando por Nobokov o Saul Bellow…» S’han de tenir collons, per dir això.