Els infinits, de John Banville

No sé què dir. D’una banda sembla recuperar el Banville dels millors temps (sense exagerar), però d’altra em molesta aquesta patinada cap al pensament màgic, ni que sigui amb ironia i conya irlandeses. És bo, en tot cas, i recomenable (però, si us plau, llegiu El eclipse, Imposturas o El intocable, allò sí que és bo de veritat…)

A %d blogueros les gusta esto: