Jo no sóc dels que vaig rellegint tota l’estona. Però Cortazar sí. Un cop cada 10 anys aprox faig la ronda. Vaig veure el 62 i el vaig comprar (és el que em passa: quan vull rellegir trobo (si el trobo) el llibre mig podrit, la tinta grisa, el paper groc, il.legible, i jo plorant d’al.lèrgia. No sé per què els conservo. Algú en vol?)
Però Cortazar és molt bo, i el 62 és molt bo (no el millor de tot Cortazar, però). Només puc afegir, en tot cas, que a l’any 2010 el llibre ja no es veu tan «desarmado». Ell mateix ha contribuït moltíssim a deconstruir la narració. Ara tothom voldria escriure com ell. La majoria ho intenten.