62, Modelo para armar, de Julio Cortazar

Jo no sóc dels que vaig rellegint tota l’estona. Però Cortazar sí. Un cop cada 10 anys aprox faig la ronda. Vaig veure el 62 i el vaig comprar (és el que em passa: quan vull rellegir trobo (si el trobo) el llibre mig podrit, la tinta grisa, el paper groc, il.legible, i jo plorant d’al.lèrgia. No sé per què els conservo. Algú en vol?)
Però Cortazar és molt bo, i el 62 és molt bo (no el millor de tot Cortazar, però). Només puc afegir, en tot cas, que a l’any 2010 el llibre ja no es veu tan «desarmado». Ell mateix ha contribuït moltíssim a deconstruir la narració. Ara tothom voldria escriure com ell. La majoria ho intenten.

A %d blogueros les gusta esto: