Stieg Larsson

No confonguem l’addicció que produeixen certs llibres (fins i tot per a lectors que es volen exigents) amb la qualitat literària. Larsson, que ha escrit ((Els homes que no estimaven les dones)) i ((La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina)), aconsegueix arrossegar-te (semble ser que a milions d’altres persones també) a llegir d’una tacada fins que acabes els seus llibres. Els lectors de Mankel (una altra addicció de masses) reconeixeran l’estructura, el paisatge i els personatges de les novel.les de Wallander. Segurament Larsson li ha dedicat més temps (al menys la primera meitat de "Els homes que no.." que Mankel a escriure, i això es nota. El final de "Els homes que no…" decau, i també tot "la noia que somiava…", més fluixa.

El millor de tot, però sempre serà el personatge de  la Lisbeth Salander. La resta és del monton (encara que estic tremolant esperant el tercer volum!!!)

Anuncios