Noches en Mongini’s, de Russell Lucas

Crec que ja l’havia esmentat, aquest llibre, a l’inici del blog, però fa uns dies, no sabent què llegir, i per treure’m el mal gust de l’Auster, el vaig tornar a obrir. També havia rellegit (parcialment) La fábrica de hielo. Noches en Mongini’s me’l vaig empassar sense respirar. Llegint-lo notaves les olors de Salman Rushdie, Vikram Seth, etc. Literatura de debò, paràgrafs que són més que imatges (això és el màxim a que pot aspirar l’Auster actual): són imatges, i també idees, passions, que se t’enduen dins del llibre. Auster ara és una redacció de fi de curs d’un alumne mediocre (i sense gota d’ironia).

A %d blogueros les gusta esto: