Un home a les fosques, de Paul Auster

Durant molts anys m’havia fet un fart de recomanar llibres de l’Auster (Trilogia, Música de l’Atzar, Palau de la lluna…). Quan va començar a fer pel.lícules va començar també a escriure llibres dolents. Semblava que els hagués escrit un altre. Bogeries de Brookyn, Viatges per l’scriptorium, etc. són infumables, però han aconseguit un èxit brutal, fins i tot entre gent a qui se li suposa un cert criteri. Avui, quan es parla de l’Auster se’l posa entre els grans, com si pogués estar entre el Roth i el Below. Malgrat tot, m’he gastat els 17 € d’Un home a les fosques, per a estar segur del que dic. Confirmat. És dolent de solemnitat, i es nota clarament que ara, acabada la seva imaginació, ha de publicar allò que té sobre la taula, retalls de narracions que no acaben d’arrancar. Ell, que havia creat un nínxol literari, ara es dedica, com en aquest llibre, a jugar a ser el Don de Lillo, però sense arribar-li a la sola de la sabata. Una tonteria de llibre.

A %d blogueros les gusta esto: