L’havia llegit en castellà, fa molts anys. Ara ha sortit en butxaca la traduccció del Mallafré, que també havia traduït l’Ulisses fa 20 anys. Les narracions són bones, algunes boníssimes, i l’última (Els morts), genial. Asolutament. És dificil trobar algú amb aquesta capacitat de fer que el lector vegi tot el que llegeix; les imatges i les idees (i quines!) es van desplegant com un diorama en 3D a mesura que passes la vista pels rengles escrits.