El mal de Portnoy, de Philip Roth

No sé si havia estat publicada abans aquí, però em sona el títol de "El lamento de Portnoy". És de l’any 69, la qual cosa ja li escau. És un llibre bo, força, però no arriba ni de lluny al punt que Roth assolirà amb ((Zuckerman encadenado)) y ((la Contravida)), dels anys 85 i 86, segurament el millor que ha fet, tot i que també són magnífics ((Me casé con un comunista)) (1986) o ((El teatro de Sabbath)) (1995). Més discutibles els llibres dels darrers anys (La mancha humana i demés), tot i que ((Elegia)) (2006) torna a ser una meravella. En qualsevol cas, Roth és imprescindible.