Vaig escriure una vegada que no sé definir què és el que li manca a ((Irving)) per a ésser genial. De fet, ((Libertat para los osos)) trobo que ho és, de genial. Les altres, com ((Hotel New Hampshire)), ((El mundo segun Garp)), etc, són una exhibició de la capacitat d’aquest paio de crear històries i personatges absolutament adictius. Aquesta última no arriba a tant, crec, però també l’he llegit sense respirar.