Els mots, de Jean-Paul Sartre

M’agraden els llibres de memòries. Aquest l’havia llegit quan va sortir, als anys seixanta, en la col.lecció de llibres de color taronja de proa.

No recordo en absolut què em va semblar. Ara, l’he trobat boníssim, un Sartre-nen-malcriat, lector i escriptor de 7, 8 o 9 anys. M’han agafat ganes (relatives) de tornar a llegir aquells altres llibres no tan fàcils de llegir: ((La nàusea)) o ((L’ésser i el no-res)), llibres essencials en aquells moments si volies lligar una mica.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s