M’impressionen aquests escriptors capaços de semblar que comencin de zero. Els importa un rave el que hagin pogut escriure tots els altres, i el seu món és independent i autònom del món del llibre, dels crítics i, segurament, dels propis lectors. És un exercici d’intel.ligència que fa mal al lector, li trenca qualsevol fantasia d’apropar-se mai a aquest nivell de sensibilitat creadora…