¿Por qué no se cita al traductor?
Estic emocionat: aquestes paraules són la primera resposta de l’espai exterior al meu blog. Fins ara (de fet fa quatre dies que això ha començat), només tenia algun comentari d’amiguets, però no havien entrat veus de fora, encara que sigui amb una pregunta així: ¿Por qué no se cita al traductor? , que no té gaire a veure amb el que deia del llibre de Manea. Resposta: Gema, un saludo, eres la visitante número 1 (real, sin truco) de la página. Para dar ejemplo, yo hago de traductor, aunque seguro que tu, como traductora que eres (ajá! lo sé, te he visto en Internet, sé que tienes un pasado en internet!), digo, debes entender de coña el catalang.
Pero tienes razón. Así que lanzo algunas ideas sobre traducción de libros:
- Si un llibre està editat en català i castellà, sempre el compro en català. Excepte, clar, si és un llibre escrit originalment en castellà (hi ha gilipolles que s’han llegit els Cien años de soledad en català…)
- Si un llibre és bo, sempre es pot traduïr. Si és bo, ho aguanta tot. És una mena de prova del 9. I si algú em diu que és millor llegir el Finnegans wake en anglès no em molestaré en contestar-li.
- Les traducions aguanten pitjor que els propis llibres el pas dels anys, fins i tot les bones traduccions. Ja sé que hi ha alguna excepció.
- Alguns llibres guanyen amb la traducció. Això explica que algun ferro editat i escrit per aquí hagi tingut un cert èxit quan es tradueix al francès o a l’anglès. En aquest cas el/la traductor/a li esmenen una mica la txapussa a l’autor/a local. M’estan agafant ganes de llegir el Ferran Torrent en francès, a veure si arribo a la pàgina 50.
llibresjordiromero 
Senyor Romero, que sàpiga que aquí hi ha un altre lector regular… però poc donat a comentar per comentar.
Ara bé, sobre el post d’avui, sí que hi tinc alguna cosa a dir.
Com en el cas dels escriptors (i en qualsevol ofici, recoi) entre els traductors també n’hi ha de bons i de dolents. Això de comprar sistemàticament traduccions al català em sembla de bona militància, però no s’ha de portar fins al fanatisme, perquè pots endur-te a casa veritables estropells lèxics.
Jo davant de traduccions als dos idiomes, intento comprovar que la catalana sigui llegible. Això és llegir la primera pàgina i veure si «fa bona espina».
Ara mateix recordo una traducció del «Glamourama» de Easton Ellis (li comentava a en Subal l’altre dia) que em va resultar totalment indigerible, obligant-me a desistir a la desena de pàgines d’un llibre que sé ben escrit a l’original.
Me gustaMe gusta