Hanif Kureishi

La Mercè K (una destacada membre del club d’adictes a la meva biblioteca)-, em diu que està enganxada llegint "El buda de los suburbios", que li havia deixat fa uns dies. En una de les primeres notes d’aquest blog jo havia parlat de la progressiva devallada d’autors anglesos com ((Ian McEwan)), o ((Martin Amis)). Crec que també és el cas de ((Kureishi)). Només fa falta comparar "El buda…" amb coses com "((El cuerpo))", de 2002. Ara he llegit "((Mi oído en su corazón))", una mena d’escrit personal, quasi de memòries, parlant del seu pare i d’ell mateix. Una crítica de El País deia que quan has d’escriure històries personals és que se t’ha acabat la imaginació. Bé, això és exagerat, però veient la quantitat de "material familiar" del que disposava, el resultat és fluix. Lluny, molt lluny del buda, i també de "El álbum negro" (1995) o "Intimidad" (1998). Un apunt: llegint aquest llibre (Mi oído…) veig que ((Kureishi)) també és fill d’escriptor, com ((Amis)) o ((Swift)). Què passa aqui?

De tota manera, seguiré llegint-me tot el que publiqui. Aquesta és una qüestió que també caldria analitzar.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: