Dissabte, de Ian McEwan

Ian McEwan és un dels escriptors dels quals compro tot el que surt, i que llegeixo amb impaciència, normalment deixant en pausa el/s llibre/s que estigui llegint en aquell moment. El millor llibre seu, però, segueix essent "L’Innocent", que formava part d’una llista de llibres recomanats fa molts anys per un amic (Jesús de La Torre), una llista que també incloïa autors com ((Sigfried Lenz)) o ((Russell Lucas)) (dos descobriments). Aquesta última novel.la de ((McEwan)) es deixa llegir, però abusa de la falsa erudició i mostra massa l’estructura del llibre: desenvolupament durant un sol dia (Ulisses de baratillo), repertori de violències (personals, de grup, institucionals, latents, obertes, etc). Finalment, tinc la impressió que tots els escriptors anglesos de la seva edat (nascuts al voltant de 1950), com ((Barnes)), ((Amis)), ((Swift)) i ((McEwan)) han acabat assemblant-se massa.

Anuncio publicitario